Resultats de la cerca
Es mostren 6811 resultats
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les…
estil florentí
Cronologia
Estil de l’Encarnació que posposava el començament de l’any dos mesos i vint-i-quatre dies.
Fou usat a Catalunya fins el 1350, que fou abolit per Pere III, el qual manà l’ús de l’estil de la Nativitat
estil Tudor
Estil artístic anglès desenvolupat des del s XIV fins al començament del XVII, que tingué el moment de màxima esplendor durant el regnat de la dinastia Tudor, de la qual prengué el nom.
Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’…
estil alpí
Geologia
Estil tectònic basat en mantells de corriment, encavalcaments i plegaments, als quals solen associar-se processos de metamorfisme regional i d’activitat magmàtica sinorogènica.
És característic dels orògens provinents dels ortogeosinclinals, i es contraposa a l’estil germànic, característic de les zones continentals cratogèniques
estil internacional
Art
Estil arquitectònic aparegut a Los Angeles vers 1920-25, resultat de la fusió de l’arquitectura nord-americana i els corrents europeus aportats per R. Schindler i R. Neutra.
Aquesta denominació fou donada per HR Hitchcock i P Johnson en llur llibre The International Style Architecture since 1922 , on definiren les principals característiques d’aquest estil la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M van der Rohe
estil indirecte
Gramàtica
Manera, oposada a la de l’estil directe, de reproduir no literalment una frase d’algú dins un altre context, transformant-la en oració subordinada, introduïda generalment per la conjunció que.
Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l’autor L’exemmple d’estil directe el pare digué “Vosaltres no cal que us quedeu jo ja tornaré demà i em quedaré" , transformat en estil indirecte, resulta el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l’endemà i es quedaria
estil georgià
Art
Estil propi de l’arquitectura i, especialment, de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820), que es caracteritzà pels interiors simètrics, de colors clars i amb ornamentació clàssica, com a conseqüència del pal·ladianisme d’I.Jones i C.Wren.
És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria
estil elisabetià
Art
Estil artístic anglès desenvolupat durant el regnat d’Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603).
El classicisme francès influí damunt els arquitectes anglesos de l’època, tot i que en l’arquitectura no cortesana es mantingué una forta tradició del gòtic perpendicular La vitalitat de l’època es palesa en grans construccions, com Burghley House, prop de Stamford, de William Cecil 1585, i sobretot al castell de Longleat, al Wiltshire, començat el 1568 Si l’escultura era mediocre i àdhuc barroera tomba de Richard Pecksall a Westminster, la pintura es limitava al retrat i als temes allegòrics els altres gèneres havien estat proscrits el 1533 i eren en les mans d’estrangers Marc Gheeraerts,…