Resultats de la cerca

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa

Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives

Fou especialment popular a Àustria, Alemanya i Bohèmia La seva estructura en moviments deriva, com la de la serenata o el nocturn, de la suite barroca De fet, el terme cassació -d’etimologia incerta, a cavall entre l’alemany i l’italià- i d’altres com serenata, divertiment, etc, solien utilitzar-se indistintament per a fer referència a músiques molt semblants Habitualment, era interpretada a l’aire lliure Les cassacions més conegudes són les dels germans Haydn, K Dittersdorf i els Mozart, pare i fill

D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes

Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC

La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’altres…

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la…

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls amb una gran…

Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals…

S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels…