Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
adhesiu
Alguns adhesius reivindicatius de la cultura i la llengua catalana
© Fototeca.cat - Rambol
Disseny i arts gràfiques
Etiqueta impresa autoadhesiva emprada sovint amb fins publicitaris, reivindicatius, etc.
identificació de radiofreqüència
Sistema d’emmagatzematge i recuperació d’informació de manera remota, fent servir etiquetes, a les quals s’accedeix mitjançant ones de ràdio.
Es fa servir per a etiquetar productes en els comerços, maletes als aeroports o mercaderies als magatzems Així, l’escaneig remot d’un magatzem on els productes porten una etiqueta RFID permet saber quins productes hi ha emmagatzemats
L’Empastre
Música
Banda musical còmica fundada a Catarroja (Horta) el 1915.
Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món
cool-jazz
Música
Denominació emprada per a designar diversos estils jazzístics produïts principalment els anys cinquanta del segle XX, i caracteritzats per l’adopció d’una expressió musical continguda, allunyada de l’extraversió i l’exuberància habitualment associades al jazz.
Els mateixos músics, però, sovint mostraren desacord amb l’etiqueta Lennie Tristano, Lee Konitz, Chet Baker, Stan Getz i, sobretot, el grup que lideraren Gil Evans i Miles Davis quan gravaren el disc dit precisament Birth of the cool 1949, foren els músics agrupats sota aquest nom
inundació
Electrònica i informàtica
Enviament indiscriminat d'un missatge a un gran nombre de bústies electròniques, generalment amb finalitat publicitària.
La difusió indiscriminada de missatges, tot i que força estesa, va en contra de l’etiqueta de la xarxa, motiu pel qual sovint els usuaris de la xarxa contraataquen bombardejant l’emissor amb missatges grollers o de mida considerable, amb la intenció de bloquejar-li el sistema de missatgeria
autòmat finit determinista
autòmat finit determinista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, q0, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet, anomenat d’entrada; δ : Q ⨉ ∑* → Q és la funció de transició que satisfà ∀q ∈ Q, ∀x,y ∈ ∑*:δ(q, λ) = q, δ(q, xy) = δ(δ(q, x), y) essent xy la concatenació de x i de y, i λ la paraula buida i ∑* el conjunt de paraules; q0 ∈Q s’anomena estat inicial; F ⊂ Q s’anomena conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit determinista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si δ q i , a = q j S’indica l’estat inicial amb una fletxa i els finals amb una creu
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup nord-americà de rock amb influències del rhythm-and-blues i de la música cajun format el 1967 i integrat per John Fogerty (veu i guitarra), Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Cosmo Cliford (bateria).
La crítica especialitzada el catalogà amb l’etiqueta de swamp-rock , o ‘música dels pantans’, una combinació de blues , soul , rhythm-and-blues i folk Entre els seus enregistraments destaquen Creedence Clearwater Revival 1968, Cosmo's Factory 1970, Mardi Gras 1972 i Golligows 1975 La banda es dissolgué a mitjan anys setanta i es tornà a reunir el 1996 per dur a terme una gira mundial
Rafael Dutrús Zamora
Teatre
Tauromàquia
Torero còmic, més conegut com a Llapissera, renom que degué a la seva alçària física.
Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí
Unión Democrática del Progreso Social
Partit polític
Grup polític circumstancial impulsat, el 1977, per Josep Antoni Trabal i Sans.
Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…