Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Miecislau I de Polònia
Història
Duc de Polònia (~960-992).
Fill del príncep Ziemomislau de Gniezno, fou el primer sobirà de la dinastia dels Piastes i el fundador de l’estat polonès Convertit al cristianisme el 966, contribuí a l’evangelització del país S'alià amb l’Imperi, fet que li permeté de consolidar la seva posició en part de la Pomerània Ocupà Silèsia i Cracòvia 989-992 El succeí el seu fill Boleslau I
Tomás de Villanueva
Cristianisme
Prelat i teòleg castellà.
Format a Alcalá 1502, hi ensenyà filosofia 1512-16 Ingressà a l’orde augustinià 1516, en el qual ocupà càrrecs diversos Arquebisbe de València 1545-55, esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues — fundà el seminari de la Presentació 1550 — , l’assistència caritativa i l’evangelització dels moriscs Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión Fou canonitzat el 1658 La seva festa se celebra el 22 de setembre
Bardas
Història
Regent de l’imperi d’Orient (856-866).
Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I
Mission de France
Institució eclesiàstica francesa encarregada de l’evangelització de les regions més descristianitzades.
Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva
Louis Marie Grignion de Montfort
Cristianisme
Eclesiàstic i fundador bretó.
Ordenat de sacerdot el 1700, exercí la cura pastoral a l’hospital de Potiers, on fundà 1703, juntament amb Marie Louise Trichet, la congregació de les filles de la Saviesa Emprengué més tard una gran tasca d’evangelització per la Bretanya, la Normandia, el Poitou i altres regions i fundà la congregació missionera anomenada Companyia de Maria, els membres de la qual foren coneguts més tard també amb el nom de montfortians Escriví obres de pietat, sobretot un Traité de la vraie dévotion à la Sainte Vierge Fou canonitzat el 1947 La seva festa se celebra el 28 d'abril
Carloman
Història
Majordom de palau del regne dels francs (741-747).
Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí
Magí de Brufaganya
Història
Personatge llegendari de la contrada tarragonina de Brufaganya.
Segons la tradició, feu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Martí de Brufaganya Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost de 306 Unes altres fonts indiquen el 19 o el 10 d’agost La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que feu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari En la seva festa hom reparteix aigua, duta en botes, d’aquestes fonts A Tarragona era el patró dels…
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de…
congrés eucarístic
Cristianisme
Celebració multitudinària del catolicisme destinada a promoure la devoció eucarística.
Pot ésser local, nacional o internacional La iniciativa fou deguda a Marie Marthe Emilie Tamisier 1844-1910, que promogué el primer pelegrinatge eucarístic a Avinyó 1874 El primer congrés eucarístic internacional se celebrà a Lilla 1881, i fins el 1938 hom en celebrà 34 El següent tingué lloc a Barcelona el 1952, i posteriorment n'hi ha hagut un cada quatre anys a altres ciutats del món El 1993 se celebrà a Sevilla, centrat en el tema de l’eucaristia i l’evangelització,on assistí Joan Pau II A l’octubre del 2004 se celebrà el 48è Congrés Eucarístic Internacional, intitulat L’…