Resultats de la cerca

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran, Londres,…

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes centrada en una…

Fill de Josep de Togores i Muntades Sordmut des del 1906 a causa d’una meningitis Fou deixeble de Joan Llaverias i de Fèlix Mestres Visità París i Brusselles i el 1909 pintà El boig de Cerdanyola adquirit pel govern belga en ésser exposat a l’Exposició Universal de Brusselles del 1910 i un retrat d' Enric Granados Barcelona, collecció Carreras-Granados Malgrat una inicial influència orsiana, aviat es decantà pel Noucentisme realista de Joan Sacs Exposà a la sala de La Publicidad de Barcelona el 1917 S'integrà en l’agrupació Courbet de Barcelona, però aviat s’installà a París, on entrà en…

Format a Llotja Exposà des del 1919 i el 1922 guanyà la medalla Masriera de paisatge a l’Acadèmia de Sant Jordi Residí un quant temps a Madrid i a Mallorca, llocs on exposà sovint, com a Barcelona Les seves obres més representatives són les de temes de ballet

Net de Marià Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres També exposà a Barcelona, Vic, Olot, etc

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

Signà amb el segon cognom Format a Godella, on fou deixeble de J Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid 1951 Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’Estat espanyol i dels EUA i obtingué diversos premis Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme

Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona Exposà a Barcelona i a Mallorca Residí i exposà a París 1950-51 S'establí a Veneçuela 1955, on assolí un cert prestigi Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional