Resultats de la cerca

És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la…

Expert en la física de les dunes i la mecànica dels sediments, collaborà amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial Més tard participà en l’estudi de la topografia de Mart

Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia

Professor a la Universitat de Pàdua, collaborador de La Reppublica i Frankfurter Allgemeine Zeitung i expert en filosofia alemanya, fou autor d’obres com Heidegger e Aristotele 1984, Il nichilismo 1996 i Storia della filosofia dall’antichità a oggi 2007

Expert en la dissecció de cadàvers, fou un dels iniciadors de l’anatomia patològica Com a clínic hom el recorda pel seu extens tractat Praxis medicae opus 1602-08, on hi ha la primera explicació etiològica de la cataracta suffusio

Expert en westerns de producció estandarditzada, però amb grans coneixements del tema i sentit humorístic, dirigí, entre d’altres, Horizons West 1952, The Man from the Alamo 1953, The Tall T 1957, Buchanan Rides Alone 1958, Comanche Station 1960 etc

Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Doctor en Filosofia Fou catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes