Resultats de la cerca
Es mostren 488 resultats
formular
Dret
Exposar en la forma que cal (els càrrecs, les acusacions i les defenses).
Abū-l-Ḥasan al-Muḫtār ibn Buṭlān
Metge de Bagdad, cristià, conegut a Occident per Elluchasen Elimithar.
Sostingué una llarga controvèrsia medicofilosòfica amb ‘Alī ibn Riḍwān És autor de Taqwim al-ṣiḥḥa ‘Rectificació de la salut’, publicada en versió llatina el 1531 a Estrasburg, amb el títol de Tacuinus sanitatis , obra notable perquè fou una de les primeres a exposar didàcticament en quadres sinòptics la ciència mèdica
Rafael Martínez i Padilla
Pintura
Pintor.
Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme
reportatge
Periodisme
Gènere periodístic consistent en el relat d’uns fets que el repòrter ha presenciat o indagat directament.
El predomini del llenguatge informatiu sobre l’especulatiu el diferencia de l'article També divergeix de la crònica per la tendència a exposar escaridament els fets El llenguatge descriptiu i sovint la participació de l’autor com un personatge més del relat origen de l'entrevista han contribuït a la difusió d’aquest gènere en la novella i en l’assaig
Antoine-Louis Barye
Escultura
Escultor francès.
Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura
Enric Martí i Hening
Pintura
Pintor.
Feu la primera exposició a Barcelona el 1937 Freqüentà l’École des Beaux-Arts de París Exposà individualment a Londres, Mont-real, Lausana, Zuric, París, Roma i Verona Desarrelat del seu país, tornà a exposar a Barcelona —i després a Madrid— el 1973, després de molts anys d’absència Conreà un expressionisme abstracte, hàbil i ric de color, però molt sotmès a esquemes geometritzants
Arthur Heygate Mackmurdo
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials
CaixaForum

Accés principal del CaixaForum de Barcelona
© Lluís Prats
Museologia
Centre d’exposicions de Barcelona que acull la col·lecció d’art contemporani de l’Obra Social “la Caixa”.
Inaugurat l’any 2002, ocupa les installacions de la fàbrica modernista Casarramona, de Josep Puig i Cadafalch A més d’exposar les 800 obres de què consta la collecció, el centre, de 12000 m 2 , disposa d’una mediateca i d’espais per a conferències i exposicions temporals Els anys següents l’Obra Social de la Caixa ha establert installacions del mateix nom a Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla, Lleida, Tarragona i Girona
Joan Sandalinas i Fornàs
Pintura
Pintor.
Format a l’Ateneu Obrer i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà a exposicions collectives barcelonines El 1929 participà a la important Exposició d’Art Abstracte de les Galeries Dalmau de Barcelona —sala on tornà a exposar— amb una obra de tipus expressionista Participà en les primeres edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1948, 1949 amb obres del tot informalistes, tendència de la qual és considerat precursor a Catalunya
liberalisme econòmic
Economia
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d’unes lleis naturals, immutables, de l’economia— una producció òptima amb el mínim cost possible.
Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica…