Resultats de la cerca

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

Era lector de teologia de l’orde franciscà Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada Feu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona 1887, obra que només fou publicada en part

L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana

Juntament amb Penderecki fou un dels principals representants de la nova escola polonesa Des dels Jocs venecians 1961 utilitzà la tècnica aleatòria, que continuà en els trois poèmes d’Henri Michaux per a cor i orquestra, en la Segona Simfonia 1967 o en el Llibre per a Orquestra 1968 i en un Concert per a piano 1988 Obres anteriors, de tècnica més tradicional però igualment importants, són Concerto per a Orquestra 1954 i Música Fúnebre 1958 Exercí la docència i fou guardonat amb nombrosos premis

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer