Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Més de 70 morts en un atemptat a Lahore
Més de 70 persones moren i més de 300 resulten ferides en un parc de Lahore, al Pakistan La majoria són membres de la minoria cristiana, que celebrava la Pasqua L’atemptat és reivindicat pel grup Jamàat al-Ahrar, una facció dissident dels talibans
Àkhila I
Història
Rei visigot (549-554) elegit pels nobles a Barcelona.
Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren
Benet VI
Cristianisme
Papa (973-974), elegit per pressió de l’emperador Otó I.
Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus
L. Martov
Història
Nom amb què és conegut Julij Osipovič Cederbaum, polític rus d’origen jueu.
Fou un dels fundadors del partit socialdemòcrata rus Collaborador de Lenin a la revista Iskra , a partir del congrés de Londres 1903 s’apartà d’ell i encapçalà la facció dels menxevics Participà en la conferència pacifista de Zimmerwald El 1920 es refugià a Alemanya
Frederic IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria i d’Estíria (1308-30) i rei de Germània i de Romans (Frederic III) (1314-22).
Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II
Kálmán Tisza
Història
Polític hongarès.
Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès
Édouard Vaillant
Història
Metge i polític francès.
Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Miquel Morell
Història
Bandoler.
Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida
Mateu de Malferit
Història
Política
Diplomàtic i funcionari reial.
Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull