Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Albert Ràfols i Cullerés
Pintura
Pintor.
Format a Llotja amb Lluís Labarta i AMas i Fontdevila, i —pensionat— a Madrid Exposà individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona 1917 i després sovint a La Pinacoteca Hom ha destacat en ell l’enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, que el fan excellir especialment en els interiors També té nombrosos retrats
Panasonic Espanya
Economia
Empresa successora d’Angloespanyola d’Electricitat, constituïda el 1921.
Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà Gironès, on produeix electrònica de consum vídeos, aparells d’alta fidelitat, televisors, etc El 1985 facturà 14212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors
Sant Sebastià d’Estac (Soriguera)
Art romànic
No hem trobat referències documentals concretes sobre aquesta església, avui completament en ruïnes, situada a la vall d’Estac Tanmateix, l’any 1979 encara era possible veure uns murs corresponents a la façana de ponent i part de la capçalera d’una església d’una nau, amb aparell de cÀrreu de possible factura alt-medieval
Abram Efimovič Arkhipov
Pintura
Pintor rus.
Participà 1890-1900 en el grup dels Ambulants En les seves obres, de factura expressionista a base de tocs de pintura amples i decidits, sense detallismes, expressà les inquietuds populars de la seva època Sobre l’Oka 1890, Petit pastor 1928, Les rentadores 1901, Camperola de R'jasan' 1926 Hom en conserva obres a la galeria Tret'akov
Sergi Bonacase
Pintura
Pintor.
Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari 1948-50 Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment Exposà en diverses ciutats entre les quals a Barcelona Galeria René Metras, des del 1965
Carme Aguadé i Cortés

Carme Aguadé
Pintura
Pintora, filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès.
Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus
Pierre Louÿs
Literatura francesa
Escriptor francès d’origen belga.
Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger
Carl Johan Gustav Snoilsky
Història
Literatura sueca
Poeta i diplomàtic suec.
Secretari d’ambaixada, primer, i director de la biblioteca d’Estocolm, després, fou un bon coneixedor de les terres mediterrànies La seva obra, de factura normal molt elaborada, té un caràcter netament realista i, amb el temps, adoptà una forta coloració politicosocial Italienska bilder ‘Imatges italianes’, 1865, Dikter ‘Poemes’, 1869, Sonneter 1871 i Svenska bilder ‘Imatges sueques’, 1886 compten entre les seves obres més conegudes
Diego de Alvarado
Música
Organista i compositor basc.
Després de servir com a organista a la capella de la cort de Castella, el 1602 s’establí a Lisboa al servei de la capella reial portuguesa, on es mantingué actiu durant més de quaranta anys Tan sols es conserven dues obres seves, ambdues per a orgue La primera és un tiento d’elaborada factura i l’altra és un arranjament sobre la melodia hispànica de l’himne Pange lingua
Esteve de Burgos
Escultura
Escultor, documentat entre el 1357 i el 1371.
D’estil molt personal, s’aproxima per la seva factura a l’obra de Jaume Cascalls i mestre Ramon Realitzà una imatge en cera de Pere el Cerimoniós 1357, contractà el 1364 un retaule per a Santa Coloma de Queralt, que no es conserva, i el 1368 començà el sepulcre de la família de Dalmau de Queralt, avui al convent mercedari de Bell-lloc, i que acabà Pere Aguilar