Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any per aquesta circumscripció i obtingué 389 vots El cap de llista fou Alberto García Gutiérrez

En les eleccions municipals de Vila-seca d’aquest any obtingué 23 vots 0,3%

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido…

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat “orgànic” sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstruït per Pi i Margall