Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme
El règim feixista promulga la Llei de Responsabilitats Polítiques i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme que apareixeria al BOE el 13 de febrer, i que es va complementar amb una segonar part de l'1 de març de 1940 BOE, 2 de març 1939
neorealisme
Cinematografia
Moviment cinematogràfic italià que sorgí el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial i del feixisme, i durà fins cap al 1952, quan el profund canvi econòmic, polític i social que experimentà el país canvià les orientacions cinematogràfiques.
Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida grandiloqüència…
Les autoritats italianes identifiquen pilots que van bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil
Set anys després que un jutjat de Barcelona presentés una querella en nom de les víctimes i l’associació AltraItalia, el govern italià dona els noms d’un centenar de pilots de l’aviació feixista que durant la Guerra Civil espanyola van bombardejar Barcelona i van causar prop de 3000 morts Tots ells són a hores d'ara morts
Alessandro Blasetti
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964
Delio Tessa
Literatura italiana
Poeta italià.
El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista
Dino Grandi
Política
Polític italià.
Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957
Corneliu Zelea Codreanu
Política
Polític romanès.
Advocat, des del 1923 es destacà en les lluites polítiques i defensà tendències nacionalistes de caràcter cristià i antisemita El 1927 fundà la Legió de l’Arcàngel Miquel, nucli originari de la Garda de Fier 1931, moviment polític feixista antisemita inclinat a l’actuació terrorista Fou condemnat a 10 anys de reclusió Fou mort en un trasllat de presó
Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas
Partit polític
Organització de tendència feixista fundada a Barcelona al desembre de 1935.
Volia “hacer del pueblo Español un pueblo feliz, culto y respetado en la Tierra” El president fou el doctor José A Serrallach Juliá que havia estat membre de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Maffeo Pantaleoni
Economia
Política
Economista i polític italià.
Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc
Ana Pauker
Història
Política romanesa.
Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme