Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
Rājkot
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, a la península de Kāthiāwār.
Nus de comunicacions, concentra les indústries de transformació dels productes de la comarca molins d’oli i de blat, adoberies i filatures de llana i de cotó Fins el 1948 fou capital del petit principat homònim
T’umen’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a la Sibèria Occidental, Rússia.
Port fluvial al riu Tura, és un nucli industrial construcció i reparació de vaixells, maquinària per a la construcció, fabricació de plàstics, indústria de la fusta, filatures Hi ha escola industrial, de l’enginyeria de la construcció i institut agrícola, pedagògic i de medicina
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
Douala
Ciutat
Capital de la província del Litoral, Camerun, vora el golf de Biafra, a l’estuari del Camerun.
És la principal ciutat de l’estat, demogràficament i econòmicament Port important, amb equipament modern i aeroport Importa bauxita per a la indústria de l’alumini d’Edéa i exporta cafè, cacau, alumini, fusta, cotó, cautxú i bananes Nus de comunicacions ferrocarril a Yaoundé i Nkongsamba i nucli industrial indústria alimentària, de filatures i teixits, química, del ciment i mecànica
la Coromina
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Torelló (Osona), a uns 3,5 km d’aquesta població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella 1903 La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre
Ferran Puig i Gibert

Ferran Puig i Gibert
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892
Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig
Història
Política
Enginyer industrial i polític, segon marquès d’Alella, fill de Camil Fabra i Fontanills.
Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola