Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
acadèmic | acadèmica
David Ben Marwān al Muqammis
Filosofia
Judaisme
Filòsof jueu oriental, probablement convertit un quant temps al cristianisme.
La seva obra filosòfica ' Išrūn maqālāt ‘Vint dissertacions’ segueix el kālam àrab i conté una història de les sectes jueves i atacs a l’islam
Miquel Francesc
Filosofia
Filòsof tomista.
Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762
els Llibertins
Moviment filosòfic que s’estengué per Europa occidental des del final del s XVI fins a la Revolució Francesa, el tret bàsic del qual era el refús de tot autoritarisme, especialment l’eclesiàstic.
El fenomen del pensament llibertí es caracteritzà pel seu caràcter difús, la seva concepció de la filosofia eminentment práctica i la influència directa de Montaigne La figura filosòfica més preminent lligada a aquesta tendència fou la de Gassendi
Einar Benediktsson
Literatura
Poeta islandès.
Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði ‘Narracions i poemes’, 1897 Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme Hafblik ‘Llum de la mar’, 1906, Hrannir ‘Ones’, 1913, Hvammar ‘La vall’, 1930, etc
Luís de Magalhães
Literatura
Escriptor portuguès.
Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola
Felip Bertran i Ros
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit, germà de Josep.
Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
Eli Marcià
Història del dret
Jurista romà.
Sembla que formà part de la cancelleria imperial La seva obra, que revela una cultura literària i filosòfica excellent, comprèn, entre altres, les Institutiones , en setze llibres, els tractats De appellationibus, De publicis iudiciis i De delatoribus i unes notae als llibres De adulteriis de Papinià
Theodor Lipps
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903