Resultats de la cerca

La seva obra filosòfica ' Išrūn maqālāt ‘Vint dissertacions’ segueix el kālam àrab i conté una història de les sectes jueves i atacs a l’islam

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762

El fenomen del pensament llibertí es caracteritzà pel seu caràcter difús, la seva concepció de la filosofia eminentment práctica i la influència directa de Montaigne La figura filosòfica més preminent lligada a aquesta tendència fou la de Gassendi

Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði ‘Narracions i poemes’, 1897 Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme Hafblik ‘Llum de la mar’, 1906, Hrannir ‘Ones’, 1913, Hvammar ‘La vall’, 1930, etc

Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí

Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics

Sembla que formà part de la cancelleria imperial La seva obra, que revela una cultura literària i filosòfica excellent, comprèn, entre altres, les Institutiones , en setze llibres, els tractats De appellationibus, De publicis iudiciis i De delatoribus i unes notae als llibres De adulteriis de Papinià

Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903