Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
morfologia
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi
.
La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme…
mòdul de la secció
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Quocient entre el moment d’inèrcia (I) de la secció d’una biga respecte a l’eix neutre i la distància (v) des de la fibra més allunyada a aquest eix; és representat normalment per la lletra W
.
És anomenat també mòdul resistent , mòdul de flexió i, impròpiament, moment resistent
prova de Rumpel-Leede
Prova de la resistència capil·lar consistent a blocar, amb un lligam o esfigmomanòmetre estabilitzat entre la pressió arterial màxima i mínima, el retorn venós del braç durant deu minuts.
L’aparició a la regió de la flexió del colze de més de sis petèquies indica fragilitat capillar
atzeroler
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 10 m d’alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles
, conreat i subespontani a la regió mediterrània.
La seva fusta, dura i resistent, s’usa per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i de flexió
nodositat d’Heberden
Patologia humana
Prominència dura situada a la cara dorsilateral de les articulacions interfalàngiques distals, quasi sempre al dit índex i al del mig.
Origina una deformitat en flexió, i és una manifestació típica de l’artrosi Quan són afectades les articulacions interfalàngiques proximals hom parla de nodositats de Bouchard
atetosi
Patologia humana
Successió de moviments involuntaris, lents, d’aspecte reptant, que afecten sobretot les parts distals de les extremitats.
Combinen flexió, extensió, abducció i adducció en grau variable Quan afecta mig cos s’anomena hemiatetosi És una síndrome causada principalment per lesions cerebrals que afecten el sistema extrapiramidal
lumbago
Patologia humana
Afecció dolorosa de la regió lumbar, és a dir, a la part inferior de l’esquena, per damunt les anques, que limita severament els moviments del malalt i que pot estendre’s a les extremitats inferiors.
Sol presentar-se d’una manera sobtada com a conseqüència d’un mal gest, d’un esforç violent flexió de l’esquena o d’un refredament És una afecció pròpiament muscular
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…
rigidesa
Física
En la teoria de l’elasticitat, capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.
Quantitativament, i per a les deformacions de cisallament o torsió, la rigidesa és ponderada per l’anomenat mòdul de rigidesa, i per a les deformacions d’allargament o flexió, pel mòdul de Young
saddle reef
Geologia
Dipòsit mineral associat al nucli o zona de xarnera d’un plec o seqüència de plecs.
Les mineralitzacions, generalment de quars i metalls preciosos, ocupen forats generats pel plegament d’estrats o de roques foliades per flexió i lliscament entre capes flexural slip Els dipòsits de tipus saddle reef més coneguts són els jaciments aurífers de Bendigo, a Victòria Austràlia