Resultats de la cerca

S’especialitzà en l’ensenyament del karate i forjà figures com Cristina Feo, campiona del món i d’Europa També funcionà com a escola d’arts marcials i de defensa personal

És l’únic jaciment d’Amèrica amb proves d’una ocupació vikinga, la qual és datada entre el 700 i el 1080 dC Hi ha restes d’habitatges i també d’una forja

Reuneix importants colleccions d’objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord de València Tenen especial interès els conjunts d’indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja Les colleccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals

És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu, allegòriques de la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim Hi ha les restes de l’antiga capella de Sant Miquel i del castell de Solterra

Estudià dibuix i pintura a Llotja, i posteriorment ceràmica, soldadura i forja a l’Escola del Treball Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya De la seva producció cal destacar-ne la concepció monumental i escultòrica, així com la utilització de colors freds

S’inicià com a porter al Iuris, passà al Can Salvi, però forjà la seva trajectòria esportiva al Júnior FC Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Com a directiu, presidí les federacions catalana 1980-85, espanyola 1984-92 i europea 2003-08 Fou president de la Federació Internacional d’Hoquei 2008-16

Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ ‘Com es forjà l’acer’, 1932-34, una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món

Es formà a l’estranger, i fou un dels fundadors del grup literari Kuznica ‘La forja’ El tema central de la seva obra és l’exaltació de les fàbriques, de la lluita de classes i dels treballadors, i tendeix a l’hiperbolisme de Majakovskij Mona Lisa 1918, Zavod vesennij ‘Fàbrica primaveral’, 1919, Železnyje cvety ‘Flors de ferro’, 1919, Elektrifikacija ‘Electrificació’, 1922, Černaja pena ‘Escuma negra’, 1921 i K sorevnovaniju ‘A l’emulació’, 1930

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner