Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
difús | difusa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics labials (p, b) i dentals (t, d), i de les vocals tancades (i, u), que presenten la característica acústica de dispersar els formants fonamentals a unes freqüències específiques.
És oposat a dens
c
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (tʃ, dʒ) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ɛ, a, ɔ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S’oposa a difús