Resultats de la cerca

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll

Llicenciat en història, com a historiador ha publicat Una vila medieval entre fronteres Calaceit als segles XII i XIII 1987 i, en collaboració amb Jaume Llauradó, El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona 2000, i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui 1984 i La catalanitat de la Franja de Ponent 1999 Collabora habitualment a la revista Temps de Franja  i a El Periódico de Catalunya

Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE  Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les dues darreres…

Durant la nit del 20 al 21 d’agost militants de Hamàs, el partit que controla el govern a la franja de Gaza, disparen fins a 12 míssils sobre Israel 9 són interceptats, segons l’exèrcit d’Israel, que en represàlia ataca objectius militars de la franja

Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Doctor en sociologia i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs de recerca sociològica i dels assaigs, centrats en les actituds dels habitants de l’Aragó catalanòfon, Franja, frontera i llengua conflictes d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català —en collaboració amb Arantxa Capdevila— 1995 i Urbilatèria 2004, assaig que, corregit i ampliat, s’ha reeditat amb el títol Planeta Franja El trencaclosques del català a l’Aragó 2005

Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…