Resultats de la cerca

Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes

Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa Freqüentà Els Quatre Gats, on féu amistat amb Picasso, amb el qual el 1902 compartí el taller i viatjà a París Enquadrat en l’escola realista catalana d’escenografia, debutà el 1912 amb La Sagrada Família d’Avellí Artís Escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona, treballà també per al Centre de Lectura de Reus

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

Indústries químiques, mecàniques i del paper Fundada per Pere el Gran, fou residència d’estiu dels tsars fins el 1917 S'hi destaquen un conjunt de palaus i pavellons, d’arquitectes italians el de Caterina de BRastrelli, 1752-57, el d’Alexandre de GQuarenghi, 1792-96 Té també l’església de Santa Sofia, imitació de la de Constantinoble El nom de Puškin li fou donat pel fet que l’escriptor homònim en freqüentà el liceu

Establert a París 1777, freqüentà els salons literaris, on fou molt apreciat i temut al mateix temps per les seves sàtires L’Acadèmia de Berlín li premià 1871 el seu Discours sur l’universalité de la langue française Conseller secret de Lluís XVI, atacà la Revolució en diferents escrits Emigrat a Brusselles, publicà la Lettre à la noblesse française 1792, i a Hamburg començà un Nouveau Dictionnaire de la langue française , del qual aparegué només el Discours préliminaire 1797

Freqüentà tota la vida l’Academy Life School i acusà influències de Ticià i de Rubens Fou deixeble de Lawrence Viatjà sovint al continent, conegué Delacroix 1825 i entrà en contacte amb el Romanticisme francès La seva obra se centra en nus femenins —tema insòlit a l’Anglaterra de la seva època i que alarmà la moral victoriana—, a mig camí entre la sensualitat i l’academicisme Té obres a York, a la Tate Gallery de Londres, etc

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732