Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
cabra salvatge pirinenca

Cabra salvatge pirinenca
Joseph Wolf (CC0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge bru clar, amb el ventre blanquinós, avui extingida.
De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie
Societat X
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint
Tennis Club Badalona
Tennis
Club de tennis de Badalona.
Fou fundat l’any 1974 Disposa d’onze pistes de tennis de terra batuda i dues de gespa artificial, tres pistes de pàdel, un frontó, sala de fitnes, piscina exterior, diverses sales polivalents i sales de tennis de taula i billar S’hi celebraren proves del Grand Prix i, des del 1988, és una de les seus del Circuit Anella de Catalunya de la categoria ITF futures Organitza oberts en totes les categories i disposa d’escola de tennis Participa en els Campionats de Catalunya per equips
profetitzar
Anunciar o predir (les coses distants o futures) en virtut del do de profecia.
Club Tennis Reus Monterols

Final del Grand Slam de pàdel del 2011 a les pistes del Club Tennis Reus Monterols
Club Tennis Reus Monterols
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Reus.
Fundat el 1970, participa en campionats comarcals i provincials de tennis El 2011 aconseguí el títol de segona categoria catalana de tennis per equips masculins D’altra banda, el 2010 Torné i Cros, una parella femenina de pàdel, se situà entre les vuit millors de Catalunya Organitza torneigs d’àmbit provincial i català, i des de l’any 2000 organitza un torneig del circuit Futures de la ITF, per on han passat tennistes com Rafa Nadal, Tommy Robredo, Albert Costa, Marcel Granollers o Albert Montañés Disposa de setze pistes de tennis, sis de pàdel, un frontó, camp de futbol i piscina
Club Tennis Balaguer
Tennis
Club de tennis de Balaguer.
Fundat el 1930, es convertí en el primer club federat de les terres de Lleida l’any 1943 Els primers èxits esportius arribaren durant la dècada de 1950, quan fou subcampió de Catalunya per equips Les actuals installacions, construïdes el 1975, acullen des del 1994 l’Escola Municipal de Tennis de Balaguer El mateix any hi tingué lloc el primer torneig internacional, hereu de l’actual Trofeu Ciutat de Balaguer, inscrit dins del circuit ITF Futures Els seus equips participen en les competicions interclubs catalanes A part de pistes de tennis, també disposa de piscina i de gimnàs
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…
pignoració
Dret
Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i vendre-la o de qualsevol altra manera alienar-la vençut el terme.
Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible…
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres…
Castell del Corb (la Pobla de Roda)
Art romànic
Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques…