Resultats de la cerca
Es mostren 4561 resultats
es Malvins
Grup d’illetes, no gaire lluny de la sortida del port d’Eivissa.
Són les més grans, amb l’illa de ses Rates, de les d’aquesta zona marítima
hort
Agronomia
Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom conrea especialment hortalisses i fruiters.
moderato
Música
Indicació de temps musical que, en una partitura, prescriu que una obra o un fragment musical han d’ésser interpretats a una velocitat mitjana, ni gaire ràpida ni gaire lenta.
pailebot
Transports
Goleta petita, rasa i fina, sense gàbies, no gaire diferent de la goleta pròpiament dita.
Era emprada pels pràctics d’alguns ports abans de la generalització del motor
carbonat
Fotografia
Primer revelador de color en certs banys cromògens que precisen un pH no gaire elevat.
seguir les aigües
Transports
Navegar no gaire lluny de la popa (d’un altre vaixell) seguint el mateix rumb.
tub de centrifugadora
Química
Tub d’assaig, no gaire llarg, de fons rodó o afuat i de parets gruixudes.
És utilitzat per a contenir les suspensions que han d’ésser sotmeses a centrifugació
herbes fines
Alimentació
Botànica
Plantes herbàcies aromàtiques que hom empra senceres per a adobar certs plats no gaire picants.
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs…
raça austràlida
Antropologia física
Raça de caràcters morfològics primitius, d’afinitats no gaire ben establertes amb els troncs racials actuals.
És integrada per individus de cap dolicocèfal amb volta i front baixos, arcades superciliars prominents, ulls i base del nas ensorrats, nas ample i camús, cos esvelt amb pelvis estreta, i cames llargues Els individus de la raça austràlida quasi mai no pertanyen al grup sanguini B, i constitueixen la població aborigen del continent australià australià 4 2 Des de l’arribada dels euròpids s’ha produït un mestissatge més o menys intens entre ambdues races