Resultats de la cerca

Escriví comèdies de bulevard amb intenció satírica Le Roi 1908, Primerose 1911, M Bretonneau 1914, etc Una gran part de la seva obra fou escrita en collaboració amb Robert de Flers

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià especialment amb el grup d’"Estudios” El 1953 s’installà a París Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats des de posicions anarquistes estrictes a assenyalar una relació entre la…

Hi collaboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades

Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat…

Fundador de l’Escòla Gaston Febús i de la revista Reclams de Bearn e Gasconha Escriví teatre, però, sobretot, és conegut com a poeta Belina 1899, testimoniatge de la pagesia pirinenca, i Mòrta e viva 1920, gran fresc èpic a la manera de Mistral i Verdaguer

Fou establerta a París per Alexandre Bernheim 1863 i continuada pels seus fills Josse i Gaston Bernheim-Jeune el 1900 Sota la direcció del crític Félix Fénéon, la galeria ajudà a donar a conèixer les grans figures de l’art del començament del s XX Van Gogh, Cézanne, els nabís, els fauves, els futuristes, etc

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

Fou professor al Collège de France des del 1876 i director de l’École des Chartes des del 1882 L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista Romania , on publicà, al costat de texts medievals francesos i occitans, alguns texts catalans És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, entre altres obres importants Fou membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres 1884