Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…
John Sulston
Biologia
Bioquímic britànic.
Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner i Robert Horvitz en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran…
Haemophilus influenzae
Biologia
Bacteri del gènere hemòfil que causa infeccions respiratòries, conjuntivitis i meningitis.
Fou el primer organisme del qual es disposà de la seqüència completa del genoma, l’any 1995
marcador de seqüència expressada
Biologia
Fragment petit d’ADN, de 200 a 500 parells de bases, de seqüència i localització conegudes.
S'expressa en un moment donat i s’utilitza com a balisa assenyaladora en la cartografia del genoma
sociogenòmica
Biologia
Branca de la sociobiologia que estudia les bases genètiques de la vida social.
El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma
metagenòmica
Biologia
Conjunt de tècniques d’anàlisi i seqüenciació a gran escala d’ADN obtingut directament de mostres ambientals.
Permet la identificació dels bacteris i altres éssers vius que es troben presents en mostres aquàtiques i del sòl, a partir de fragments recuperats del seu genoma
meganucleasa
Genètica
Endonucleasa de restricció que pot reconèixer una seqüència de DNA de gran longitud, habitualment compresa entre 12 i 40 parells de bases.
Es consideren les endonucleases naturals més específiques, ja que les seqüències de DNA que poden reconèixer generalment només apareixen un cop en un genoma, atesa la seva gran longitud