Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Charles Martial Allemand Lavigerie

Charles Martial Allemand Lavigerie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Nancy 1863, arquebisbe d’Alger 1867, cardenal 1882 i primat d’Àfrica 1884 Per guanyar l’amistat del poble musulmà fundà els pares blancs 1868 i les germanes missioneres de la Mare de Déu d’Àfrica 1869 El 1888 emprengué una gran croada antiesclavista
Nora Navas

Nora Navas (2014)
© Acadèmia del Cinema Català. Ruano Fotografia
Teatre
Actriu.
Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó Les tres germanes 2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En…
Centre Hípic QMT
Hípica
Club d’hípica de Reus.
Fundat el 1993 a partir de les quadres del mas Tallapedra, prepara genets i amazones de doma clàssica, salt d’obstacles i concurs complet També organitza competicions d’aquestes modalitats i activitats com volteig, hipoteràpia i sessions tècniques d’equitació En destaquen les germanes Nuñez Aguilar, Marc Abelló i Sandra Giró
comanda de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, una de les més antigues de Catalunya (1121), dita comanda de Cervera i l’Ametlla
des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladera i tingué comanadors propis fins el 1805.
De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica el 1245 s’hi installà una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades, que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire Segrià
Open Catalunya
Culturisme
Competició de fisioculturisme que es disputa a Catalunya des del 2002.
Organitzada anualment per la Federació Catalana de Físic Culturisme, entre els esportistes que han guanyat aquest trofeu destaquen, en categoria femenina, Alejandra Chacón, Felisa González, Montserrat Tello i les germanes Yasmina i Jordina de Haro En categoria masculina, han estat campions Josep Camats, Francisco Reyes, Fèlix Barrachina, Miguel A Sastre, José Garcera i Miguel A Sánchez
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Esteve d’Olot
Cristianisme
Religiós caputxí conegut per l’apòstol de l’Empordà.
El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants
Ofoni Tigel·lí
Història
Prefecte del pretori de Neró.
D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà