Resultats de la cerca

Conegut només per Sarabia Format a Llotja Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on exposà diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat Estigué casat amb la pintora Lola Bech i Beltran

Pertanyé a la Internacional Situacionista fins l’any 1961 Investigà sobre la ciutat futura que anomenà New Babylon, una ciutat caracteritzada pels fluxs nomàdics i l’absència de fronteres, que concretà en projectes d’inspiració dadaista com el Campament de Gitanos del 1956, les diferents Exploracions de l’Espai realitzades entre el 1954 i el 1958 i en obres com el Spatiovare o el Grup de Sectors, ambdues de l’any 1959

Fins el 1833 menà una vida nòmada que aprofità per a aprendre llengües, entre d’altres la gitana Agent de la Bible Society des del 1833, anà a Sant Petersburg, on revisà la traducció del Nou Testament al manxú A la península Ibèrica trobà material per a les obres autobiogràfiques que li donaren la fama The Zincali, or An Account of the Gypsies in Spain ‘Els gitanos a Espanya’, 1841 i The Bible in Spain 1842-43

Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo

Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano

No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença

Molt influït pel Romanticisme literari anglès i polonès, aviat abandonà el gènere historicopatriòtic i elegíac, i conreà poesia romàntica metafísica i còsmica Máj ‘Maig’, 1836, poema liricoèpic, molt personal en el tractament i l’estil, és considerada la seva obra mestra Escriví, també, Kat ‘El botxí’, 1832, Marinka 1834 i Cikáni ‘Els gitanos’, 1835, la seva millor novella, on esclaten les passions i la fatalitat Hom edità les seves cartes i els seus diaris — Dílo Karla Hynka Máchy 1950—, de prosa colloquial, plena de somnis i fantasies

Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials