Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Pau I de Grècia

Pau I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1947-64).
Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya
Alexandre I de Grècia

Alexandre I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1917-1920), segon fill de Constantí I, a qui succeí —en detriment del seu germà gran, el futur Jordi II— quan fou deposat pels aliats (juny del 1917).
Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico
Jordi II de Grècia

Jordi II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1922-23 i 1935-47).
Fill i successor de Constantí I Obligat a abandonar el país després de la guerra amb els turcs 1923, pogué restablir la monarquia el 1935 Durant el seu regnat, el general Metaxàs establí una dictadura 1936-41 Arran de l’ocupació de Grècia pels alemanys 1941 passà a Creta, i més tard abandonà novament el país, al qual tornà com a monarca el 1946 Fou succeït pel seu germà Pau I de Grècia
Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1863-1913).
Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià…
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’…
Pau de Ballester i Convalia

Pau de Ballester
© Fototeca.cat
Religions orientals
Arximandrita i bisbe de l’Església ortodoxa grega.
Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal…
nereida
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu.
Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags
auriga
Representació d’un auriga conduint la seva quadriga en un vas de bronze trobat a Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
Conductor d’un carro de cavalls a l’antiguitat grega i romana.
A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega
escola jònica
Filosofia
Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).
Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d’interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial αρχή, en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i epicopopulars