Resultats de la cerca

Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…

Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra Solitàries i…

Per damunt de 300 °C, perd oxigen i dóna el tetròxid Sb 2 O 4 És obtingut per l’acció de l’àcid nítric concentrat sobre el metall o el triòxid Insoluble en aigua, és soluble en àcid clorhídric concentrat i en les bases fortes

És emprat normalment com a inductor de l’ovulació

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…

Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau  Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent Ifoetidissima , de…

Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…

L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà…

La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les…

El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…