Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
zigòspora
Botànica
En els zigomicets, conjunt de zigots resultat de la unió de dos cenogàmetes.
És revestida d’una membrana gruixuda i berrugosa, derivada de les membranes dels gametangis acoblats Equival a una espora de resistència
fila
Tecnologia
Escairat de fusta de pi del mercat de Tortosa, d’uns 30 pams de llargària.
Hi ha també les variants de fila ampla de 24 a 32 pams, fila gruixuda 24 pams i mitja fila 12 pams
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
agulla de brodar
Indústria tèxtil
Agulla, generalment més prima i més curta que la de cosir, emprada per a brodar; pot tenir més d’un ull per a enfilar-hi diversos caps de fil.
Per a brodar amb fil metàllic hom empra una agulla plana, gruixuda, amb l’extrem acabat en punta roma i dos forats a l’altre extrem
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
prova de Rose
Prova emprada per a comprovar si una taca vermella és de sang.
Hom en bull les raspadures en potassa càustica diluïda si es tracta de sang, el líquid resultant és de color verd en una capa prima i vermell en una capa més gruixuda
monestrell
Viticultura
Varietat de raïm negre de vinya monestrell.
De maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda és emprat en l’elaboració de vins aromàtics i rancis
mèlton
Indústria tèxtil
Drap de llana, originari de la localitat anglesa de Melton (Leicester), amb lligat de tafetà o de sarja, batanat i perxat lleugerament per una cara o per totes dues, operació que deixa la superfície una mica vellutada.
És un teixit fort, suau i calent, i el seu aspecte recorda una franella gruixuda Hom l’empra per a vestits d’home, sobretot per als de caça N'hi ha una variant amb ordit de cotó
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
galta
Anatomia animal
Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
Constitueix la paret lateral de la cavitat bucal i és constituïda per la pell, una capa gruixuda de greix i els músculs masseter, buccinador, risori i zigomàtics, entre altres La part més interna de la galta és la mucosa bucal