Resultats de la cerca

Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però la badia…

La capital és Hai Duong

Situada al SE de Pequín, a l’estuari del riu Hai He, a uns 40 km de la costa És el gran port de la Xina del nord, però els sediments del Hai He formaven tot sovint barres que l’inutilitzaven, i el 1952 hom construí un modern avantport a Tanggu, a la costa, al qual ha estat transferit el tràfic marítim exterior És un gran centre comercial, amb un gran volum d’exportacions llana, pells, cuir, etc i importacions petroli, querosè, tabac, maquinària, bancari i industrial té indústries tèxtils, de cotó, del tabac, químiques, farmacèutiques, de fibres sintètiques,…

Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Treballador manual en una fàbrica de la seva ciutat natal, el 1979 començà a publicar les seves narracions, que assoliren un èxit notable i entre les quals cal esmentar Liu, Guan he Zhang ‘Liu, Guan i Zhang’, 1980 i Mirende hai ‘L’atractiu del mar’, 1983, de la qual hom féu una pellícula

Tradicional centre miner, és el centre de producció i exportació d’estany de la Xina, potenciada amb la creació francesa del ferrocarril d’Hai Phong Vietnam a Kunming Yunnan A més de l’estany produeix també plom El carbó per al refinatge procedeix de Kaiyuan, al N, a la mateixa línia ferroviària Hi ha indústries metallúrgiques, de maquinària i química