Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Glanum
Ciutat
Nom llatí d’una antiga ciutat de la Gàl·lia narbonesa prop de l’actual Sant Romieg de Provença.
Les excavacions, iniciades el 1921, descobriren tres ciutats successives la primera, hellenística final del s III aC, la segona, grecollatina del 100 al 40 aC, i la tercera, romana del 40 aC a la fi del s III, amb monuments públics, termes, cases amb mosaics, un arc i un mausoleu
Mègara Hiblea
Història
Antiga colònia grega de Sicília, fundada per colons dòrics de Mègara vers el 728 aC, prop de l’actual Augusta
.
Al s VII aC tingué un període d’esplendor i fundà Selinunt 628 aC Posteriorment fou conquerida per Geló de Siracusa s V aC, i anà perdent importància, fins que Marcel la destruí 214 aC En el seu emplaçament han estat conservades les ruïnes d’una vila neolítica fortificada i diversos edificis de l’època hellenística
Victòria de Samotràcia
![](/sites/default/files/media/FOTO/223065.jpg)
Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
mina
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània.
Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g
Tèspies
Ciutat
Antiga ciutat grega de Beòcia.
Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure
John Soane
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Un dels creadors més originals del neoclassicisme, malgrat una ornamentació hellenística supèrflua, les seves obres mostren unes estructures simples i l’ús freqüent de la fosa en les cúpules Projectà diverses ampliacions, desaparegudes, del Bank of England 1792-1808, l’Art Gallery de Dulwich, l’església de Marylebone i la seva casa de Lincoln's Inn Fields, Londres 1813, convertida en museu John Soane
Apol·loni de Rodes
Literatura
Poeta grec.
Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes
Magnèsia
Ciutat
Antiga ciutat de la Cària, prop del riu Leteu, afluent del Meandre.
Fundada pels magnesis de Tessàlia, fou conquerida pels perses el 530 aC Després de la lluita entre els diàdocs segle III aC, manifestà la seva fidelitat a Roma, i fou declarada ciutat lliure per Sulla N'hi ha ruïnes notables odèon, gimnàs, teatre, estadi, particularment d’un temple construït a l’època hellenística per Hermògenes Aquest temple, perípter i amfipròstil, posseïa un notable fris amb el combat de les amazones
Aydın
Ciutat
Capital de l’il d’Aydın, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un centre agrícola oliveres, cotó, blat i miner lignit i magnesita Vora l’actual ciutat es troben les ruïnes de l’antiga ciutat hellenística de Tralles Aydın constituí un emirat seljúcida al final del s XIII Segons Ramon Muntaner, les forces de la “gavella de Tin” Aydın foren unes de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d’Auley 1304 El 1403 passà als otomans i formà un sancak
Dura Europos
Ciutat
Antiga ciutat del curs alt de l’Eufrates, prop de Mari.
Les excavacions efectuades del 1922 al 1937 donaren una planta de ciutat hellenística, fundada per Seleuc Nicàtor el 280 aC i destruïda pels sassànides al s III dC Són importants les pintures de la sinagoga, avui al museu de Damasc, i la capella paleocristiana amb frescs i un baptisteri, bastida al s II és la capella judeocristiana més antiga Aquests conjunts pictòrics manifesten la influència de l’art prebizantí amb contactes amb el món de Palmira