Resultats de la cerca

Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963

De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig

Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l' Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales” fins a la seva fi, l’any 1837 La seva obra principal fou el “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir quinze volums

Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927

Treballà de mestra, oficinista i periodista Entre el 1915 i el 1938 escriví la sèrie de novelles que intitulà Pilgrimage , on la realitat és descrita a través de les impressions de la protagonista Emprà una tècnica basada en el monòleg interior i, en aquest sentit, la seva obra anuncia les innovacions de Virginia Woolf i James Joyce Escriví també l’assaig The Quakers 1914

Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment de La Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig de la Costa Brava 1956, Cançó de la Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961