Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
anortosa
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, sodi i potassi del grup dels feldespats.
Cristallitza en el sistema triclínic és mescla isomorfa d’albita i d’ortosa i presenta molt sovint macles segons la llei de l’albita o de la periclina És incolora o blanca Té duresa 6 i pes específic 2,6 És estable només a altes temperatures, però pot ésser trobada en roques volcàniques que s’han consolidat lentament
trona
Mineralogia i petrografia
Carbonat àcid de sodi, Na3H(CO3)2 ·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Té una duresa de 2,5 i una densitat de 2,17 És incolora, blanca o groguenca Forma dipòsits i incrustacions a les vores dels rius, de les fonts, etc N'hi ha al llac Natron i a les regions desèrtiques Ha estat molt emprada per a l’obtenció de sosa
albita

albita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i sodi, NaAlSi3O8, del grup dels feldespats.
Cristallitza en el sistema triclínic, i presenta macles polisintètiques repetides i molt característiques d’exfoliació perfecta, és incolora, transparent i inatacable pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,63 És mineral essencial en els granits i sienites per tal com és el component més àcid de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Té una forma polimòrfica anomenada periclina
tridimita
Mineralogia i petrografia
Òxid de silici, SiO2.
Mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristallitza en el sistema hexagonal, en petits cristalls d’un millímetre o menys en plaques hexagonals La seva densitat és de 2,26 És incolora o blanca, i presenta un esclat de vidre Hom la pot trobar dins les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques N'hi ha al Vesuvi i també a les roques efusives del cap de Gata
ftaleïna
Química
Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
Amb el pirogallol dóna una substància vermella, la galleïna Amb la resorcina dóna una substància groga, que en dissolució presenta una gran fluorescència del mateix color, la fluoresceïna La substància mare del grup és la fenolftaleïna, que hom obté en condensar l’anhídrid ftàlic amb fenol en presència de deshidratants és incolora, però en presència d’àlcalis es torna rosada Són emprats com a colorants i mesuradors de pH
apofil·lita
Mineralogia i petrografia
Fluosilicat de calci i potassi hidratat, KFCa4Si8O20·8H2O, del grup dels filosilicats, en el qual els tetràedres de SiO4 són reunits formant Si2O5.
Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques
criolita
Mineralogia i petrografia
Fluorur d’alumini i sodi, Na3AlF6.
Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
sangonera
Helmintologia
Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…