Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
la Baleàrica
Província
Província romana que comprenia l’arxipèlag de les Balears, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué
sotsvegueria de Capcir
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del segle XIII al castell de Puigbalador i que comprenia tota la vall del Capcir.
Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l’annexió a França 1659 fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prada del departament dels Pirineus Orientals
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Partinico
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia, terra endins del golf de Castellammare.
Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó
Remei Morlius i Balanzó
Literatura catalana
Escriptora.
Exercí la carrera de mestra i publicà versos en castellà Un libro 1878 Incorporada a la Renaixença, publicà només Poesies sd a la Lectura Popular i un assaig en castellà sobre els pecats capitals 1883
díptic
Cristianisme
Antigament, llista doble de noms (de vivents i de morts) llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística.
Aquesta proclamació era feta, segons les tradicions, abans o bé dins de l’anàfora o cànon Desaparegué o restà incorporada al text pronunciat pel sacerdot, llevat d’algunes Esglésies d’Orient, on encara n'hi ha vestigis
Ortona
Ciutat
Ciutat de la província de Chieti, als Abruços, Itàlia.
Port pesquer Fundada al s XI, fou devastada per venecians, francesos i turcs en el curs del s XVI Al s XVIII fou incorporada al regne de Nàpols Durant la Segona Guerra Mundial fou enterament destruïda pels bombardeigs
senyoria de Citó
Geografia històrica
Feu medieval català a Grècia, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).
Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona
Santa Càndia
Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic situada al municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça).
Existia el 913 i el comte Miró li feu donacions els anys 915 i 917 Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència
fustigació
Dret penal
Pena corporal consistent a bastonejar el reu.
Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins al s XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència