Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
El giravolt de maig
Música
Òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà, estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència
Josef Svatopluk Machar
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista txec.
Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg
lord Berners
Música
Nom amb què ha estat conegut el compositor anglès Gerald Hugh Tyrwitt-Wilson.
Fou també pintor, escriptor i diplomàtic En bona part autodidacte, rebé, però, lliçons d’Alfredo Casella i d’Igor Stravinskij La seva obra musical presenta una barreja de sensibilitat poètica i d’ironia Compongué una òpera còmica, Le carrosse du Saint Sacrement 1923, cinc ballets, entre els quals The Triumph of Neptune 1926, música simfònica, com Fantasía española 1919, música per a piano i melodies
Blandín de Cornualla
Novel·la anònima de 2.386 versos, en noves rimades, del darrer terç del segle XIV, escrita en un provençal en què predomina el dialecte de la zona avinyonesa.
Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia
,
Albert Coma i Estadella
Pintura
Pintor.
Becari de la Diputació de Lleida 1952-58, es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees Fou membre actiu del Grup Cogul 1964-66 Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia També s’interessà per la creació d’objectes Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1968 i la medalla Morera 1982
Nigel Dennis
Literatura anglesa
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista anglès.
Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals
Israel Zangwill
Literatura anglesa
Escriptor anglès d’origen jueu.
De família d’emigrats russos, es dedicà primerament al periodisme La seva obra presenta la problemàtica jueva amb grans dosis d’observació, ironia i humor, trets que l’acosten a Dickens Cal destacar-ne les novelles Children of the Ghetto 1892, The King of Schnorrers 1894, Dreamers of the Ghetto 1898, etc, i, entre altres peces teatrals, The Melting Pot 1908 Fou un actiu capdavanter del moviment sionista
Sebastian Franck
Cristianisme
Místic alemany.
Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle
Carlos Drummond de Andrade
Literatura
Escriptor brasiler.
La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977
Adolf Muschg
Literatura alemanya
Escriptor suís en llengua alemanya.
Estudià germanística, i fou professor a diverses universitats europees, americanes i japoneses En les seves novelles i narracions, entre les quals Fremdkörper ‘Cossos estranys’, 1968, Albissers Grund ‘El motiu d’Albisser’, 1974, Baiyun oder die Freundschaftsgesellschaft ‘Baiyun o l’associació de l’amistat, 1980 i Leib und Leben ‘Cos i vida’, 1982, descriu amb ironia la desorientació i la solitud dels ciutadans mitjans dels països desenvolupats També ha escrit obres de teatre i nombrosos assaigs