Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
Silvius Leopold Weiss
Música
Compositor i llaütista alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare Serví el comte Carl Philipp del Palatinat, llavors resident a Breslau, i més tard viatjà a Itàlia, on coincidí amb Alessandro i Domenico Scarlatti durant els anys compresos entre el 1708 i el 1714, mentre era al servei de la reina mare polonesa Maria Casimira a Roma El 1715 tornà a Alemanya per treballar breument a les corts dels Hessen-Kassel i de Düsseldorf i posteriorment, pels volts del 1717, a la de Dresden Viatjà per diverses ciutats, com Praga, Londres i Viena, on actuà com a llaütista A Praga, amb motiu de la coronació de Carles VI 1723…
Franjo Rački
Historiografia
Historiador i patriota croat.
Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia
Eric Clapton

Eric Clapton (1978)
© Chris Hakkens
Música
Cantant i guitarrista anglès de rock.
Molt influenciat pel guitarrista i cantant de blues BB King, el 1966 fundà el grup Cream, que introduí innovacions en la improvisació Posteriorment ha format diversos grups i ha aconseguit èxits remarcables Actualment és considerat un dels guitarristes de rock més complets Entre la seva discografia destaca Eric Clapton and the Yardbirds 1964, Layla 1970 i 461 Ocean Boulevard 1974 El 1992, seguint la moda de les gravacions “desendollades”, enregistrà Unplugged Dos anys més tard, edità el disc From the Craddle , on retornà a les seves arrels amb un treball íntegrament dedicat al blues El 1997…
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
Gabino Renales Guerrero
Motociclisme
Pilot de trial.
Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992
third stream
Música
Expressió (literalment ’tercer corrent') em prada per a anomenar el tipus de música que sintetitza les característiques essencials i les tècniques de la música clàssica contemporània, d’una banda, i la música de jazz i altres de diverses arrels, de l’altra.
Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Jeroni Fuster
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el llibell del celebrata València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència de la Commedia dantesca, i una segona on glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, JJ 1999 2 , p 83-92 Ferrando Francés, A 1983 Ferrando Francés…