Resultats de la cerca

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de…

El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar

El castell fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

Format a l’Escola Eina de Barcelona, posteriorment hi exercí la docència Obrí un taller al Poblenou de Barcelona, on desenvolupà les seves propostes, que constitueixen una reflexió sobre l’espai, els objectes i el paisatge vehiculada a través d’installacions en què mostra una concepció conceptual de la pintura Dels seus treballs, molts de les quals exposats als espais de la Fundació Vila Casas , cal esmentar Sixteen thousand days on the roof 2011, la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira 2015-19, Anatomia d’una illa a ulls clucs 2017, al Museu de Montserrat, Llindar…

Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982

Obtingué el Premi de Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Òpera de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844 i Tabarin 1852

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna-Bech Ha…