Resultats de la cerca
Es mostren 3123 resultats
Junta de Residus
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat el 1983 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Els seus objectius se centren en eliminar o aprofitar el volum de residus que té lloc a Catalunya per tal de reduir o anullar els efectes sobre el medi, o fins i tot per a revalorar-los energèticament o bé com a primeres matèries El 1991 el Departament de Medi Ambient assumí les competències i les funcions relatives a residus industrials exercides per la Junta El 1991 fou promulgat, el text refós de les lleis referents a residus industrials
Junta Central Fallera
Folklore
Organisme que exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles.
Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a…
Junta d’Aigües
Economia
Organisme autònom creat el 1987 que, amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d’obres Hidràuliques, integra l’Administració Hidràulica de la Generalitat.
junta de portaveus
Política
Òrgan intern del parlament que constitueix l’expressió més acabada de la penetració dels partits polítics, per mitjà dels grups parlamentaris, en la vida de les cambres parlamentàries.
Participa especialment en la fase prèvia a la presa de decisions del parlament programació del treball parlamentari, etc
junta de dilatació
Tecnologia
Element d’unió entre dos tubs, dues barres, etc, que és capaç d’absorbir els esforços que apareixen amb les variacions de longitud produïdes per efectes tèrmics.
Junta de Sanejament
Economia
Organisme autònom de caràcter administratiu creat el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades
Junta de Fàbriques
Indústria tèxtil
Economia
Nom que adoptà la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó el 1847, quan amplià el camp a d’altres activitats industrials, com la llanera, la sedera, la de construcció i la metal·lúrgica, entre altres.
En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Junta Popular Directiva Provisional
Història
Organisme creat a Barcelona el 16 de novembre de 1842 per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats marquès de Llo, AYáñez, JXifré i fabricants Muntades, Güell, Comas i Tous La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta desprestigiada, la Junta Popular fou dissolta i fou substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero
Junta Distribuïdora d’Herències
Dret civil català
Òrgan col·legiat dependent de la Generalitat de Catalunya, que té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep la Generalitat.
En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni El president de la Junta Distribuïdora d’Herències és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta