Resultats de la cerca
Es mostren 215404 resultats
la Manresana
Antic terme del municipi de Juneda (Garrigues), al sector W del terme.
Era el límit occidental de l’antic comtat de Manresa que formava part del d’Osona
la Foieta
Partida
Partida de regadiu (arrossars) del municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 17 focs, es despoblà el 1609
La fattucchiera
Música
Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.
El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40
la Pineda
Urbanització
Gran urbanització del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat), entre l’autovia i la platja i entre les Botigues i el municipi de Gavà, a l’E del terme.
La Venta de la Encina
Poble
Poble del municipi de Villena (Alt Vinalopó), al NW del terme, a 320 km de la ciutat, sorgit damunt un hostal al costat de la important estació de ferrocarril on es bifurca la línia de Madrid a Alacant amb la de Madrid a València (i per on té lloc l’única comunicació entre València i Alacant per ferrocarril).
La major part de la població és formada per ferroviaris i llurs famílies L’església Sant Joan és annexada a la parròquia de Villena
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que…
la Sorollera
Vista de la Sorollera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector d’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs que drenen el terme.
Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei