Resultats de la cerca

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Tractat de Baiona entre Joan de Gant, duc de Lancaster, i Joan I de Castella Fi del conflicte anglo-castellà

Abdicació de Ricard II d’Anglaterra i usurpació del tron pel duc de Lancaster, Enric IV Adveniment dels Lancaster a Anglaterra

Exercí com a advocat 1844-55 i fou diputat pel partit liberal Membre del Senat 1861, assolí el càrrec de secretari del Tresor 1878-79 El 1880 fou designat senador de la Confederació i, cinc anys després, esdevingué president del Senat i vicepresident de la Unió, fins el 1889 El seu nom és conegut en la història de la legislació antitrust nord-americana, car la Sherman Anti-trust Act 1890 és una de les més famoses lleis federals elaborades per lluitar, tot declarant-les illegals, contra les combinacions d’empreses restrictives de la competència

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III

La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de la guerra i de…

Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits

Fou historiador de l’art, especialitzat en pintura oriental Es destacà com a poeta — Lyric poems 1894, etc—, i escriví diversos drames en els quals introduí tècniques del teatre japonès The Young King 1934