Resultats de la cerca

De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films  Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984,  Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí l’Oscar…

Al final de la dècada dels setanta començà a fer petites aparicions a la televisió i el cinema fins que aconseguí un paper important al musical Grease 2 1982, de P Birch A continuació protagonitzà, entre d’altres Scarface 1983, de B de Palma, Lady Hawke 1984, de R Donner, Into the Night 1985, de J Landis, The Witches of Eastwick 1987, de G Miller, Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, The Fabulous Baker Boys 1989, de S Kloves, The Russia House 1990, de F Schepsi, Batman Returns 1992, de T Burton, Love Field 1992, guardonada al Festival de Berlín, de J Kaplan, Frankie and Johnny 1992, de G…

Començà a rodar films amateurs quan era adolescent, fins que el grup musical Yes li encarregà un documental titulat 9012 Live 1987 Sex, Lies and Videotapes 1989, el seu primer llargmetratge de ficció, fou premiat amb la Palma d’Or a Canes i més tard rebé una nominació a l’Oscar, guardons prematurs que condicionaren la seva trajectòria immediata Després de mantenir-se en un terreny independent amb Kafka 1991, el melodrama King of the Hill 1993 o el policíac The Underneath 1993, acceptà dirigir George Clooney al thriller Out of Sight 1998 i Terence Stamp a The English Falcon 1999…

Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters  1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets  1969, Diving into the Wreck  …

Després d’actuar en petits papers —entre els quals destaquen els d’ American Graffitti 1973, de G Lucas, i The Conversation 1974, de FF Coppola— es feu popular gràcies a les interpretacions del mercenari de l’espai Han Solo a la saga dirigida per G Lucas formada per Star Wars 1977, The Empire Strikes Back 1980 i  The Return of the Jedi 1983 i, posteriorment, després de la retirada de Lucas,  The Force Awakens 2015 i The Rise of Skywalker 2019, ambdues dirigides per JJ Abrams També fou molt popular el personatge d’Indiana Jones, protagonista de la sèrie dirigida per S Spielberg…

Es formà com a actor al Drama Centre London El 1983 s’inicià en el teatre amb l’obra Another Country , de Julian Mitchell, i l’any següent debutà al cinema en protagonitzar-ne la versió cinematogràfica de Marek Kanievska Des del final dels anys vuitanta ha esdevingut un dels actors britànics més destacats Ha combinat les actuacions en produccions del seu país amb d’altres de nord-americanes Cal esmentar, entre d’altres, els films  A Month in the Country 1987, de Pat O'Connor  Valmont 1989 de Milos Forman  Apartment Zero 1989, de Martin Donovan  Wings of Fame 1990, d’Otakar Votocek  The Hour…

Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent…

Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…