Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Unión Latina
Organisme internacional fundat l’any 1954 pel Convenio Constitutivo de Madrid i amb reconeixement com a institució des de l’any 1983.
Treballa per conscienciar sobre la importància de les cultures i les llengües llatines Actua en la promoció de la literatura, l’ensenyament de llengües en els països membres i el desenvolupament de la terminologia científica i tècnica en les seves llengües oficials espanyol, francès, italià, portuguès i romanès
Alphonse Roque-Ferrier
Literatura
Escriptor occità.
Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
Collectanea Botanica
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1946 per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director.
És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer
sonorització
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.
És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Miquel Torra Monzó
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip entre la temporada 1946-47 i la 1951-52 Lateral, disputà 34 partits i marcà 9 gols Guanyà tres Lligues 1948, 1949, 1952, dues Copes 1951, 1952, dues Copes Llatines 1949, 1952 i una Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment jugà amb el Puebla mexicà
abecedari
Escriptura i paleografia
Alfabet.
Originàriament significà només la successió ordenada de les lletres llatines es dividia en dues parts cadascuna amb un apèndix de lletres gregues, que eren enunciades per les primeres lletres respectives abecedarium abcd fins a i , més k , i elementum lmn fins a u , més xyz Després hom l’usà indistintament com a sinònim de qualsevol alfabet
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
Joan Borgunyó
Història
Literatura
Cristianisme
Història del dret
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic.
Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines