Resultats de la cerca

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida…

Organitzà curses com el Gran Premi Gas de Lleida des del 1988, que serví de Campionat de Catalunya de fons i tingué guanyadors destacats com Melcior Mauri 1991 i José Manuel Moreno 1992 Posteriorment aquesta cursa s’integrà en el Critèrium Ciutat de Lleida Des del 1995 organitzà la Pedalada Popular La Mañana, amb 2500 participants, i des del 2000 una mànega del Campionat dels Països Catalans de bicicleta tot terreny

Fundat al setembre del 1984, nasqué com a equip exclusivament femení amb la incorporació de jugadores provinents del Collegi La Enseñanza Fou impulsat per Josep Ramon Arqués Creà un equip sènior femení i posteriorment es formaren diversos equips de promoció El 1989, després de rebre els drets federatius del Club Bàsquet Almenar i de la Unió Esportiva Lleida, creà el seu primer equip masculí Al setembre del 1990 cedí els drets del sènior masculí al Club Esportiu Maristes Montserrat L’any 2005 el sènior femení ascendí a primera catalana i el 2008 s’incorporaren al club els equips…

Fundat el 1984, nasqué per donar suport a les pràctiques esportives dels alumnes de l’INEF de Lleida Posteriorment també donà cabuda a esportistes federats Practica la natació, la gimnàstica artística, el rugbi, el bàdminton, el voleibol i el triatló L’equip de rugbi fou impulsat per José Antonio Sánchez de Prada Disposa de sala de fitnes, de piscina i organitza activitats dirigides

Fou fundat l’any 1966 per la fusió de l’Antorcha i el Sícoris de Lleida, amb l’objectiu de formar una entitat de qualitat que tingués aspiracions d’ascens a primera divisió La primera temporada es classificà per disputar la fase d’ascens, però no aconseguí l’objectiu final La temporada 1969-70 perdé la categoria i la falta de suport econòmic provocà que es desfés la fusió i l’Antorcha i el Sícoris tornessin a competir de manera independent

La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonès Pere Sacoma el 1203, al…

El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel…

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés…

Durant la dècada de 1960 participà en el campionat estatal, en què aconseguí la tercera posició 1962 i el subcampionat 1963 Participà en la Copa del Generalísimo 1963, i organitzà el Campionat d’Espanya 1962

Fundat al novembre del 1967, el primer president fou Josep Trepat Començà practicant a les piscines del Camp d’Esports i el 1972 es traslladà a la piscina coberta dels Camps Elisis, on consolidà l’equip i l’escola de natació El 1980 comprà els terrenys de Gualda i el 1985 inaugurà una piscina de 50 m Destacaren Itziar Esparza, campiona d’Espanya de natació en diverses ocasions, Sergi Roure, campió de Catalunya i l’entrenador Jordi Cadens El 1991 impulsà la secció de tennis i el 2004, la d’esquaix També practica pàdel, atletisme, gimnàstica i gimnàstica rítmica, i disposa d’escola de natació,…