Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
Almenara
Masia
Masia i antic llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), situats en un turó a 804 m d’altitud, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976
Albet
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), en un serrat que separa el torrent de Castellbò del torrent d’Albet
, afluent, per l’esquerra, del primer (1 178 m alt.).
L’origen d’aquest llogaret és l’antic monestir d’Albet Sant Martí d’Albet , benedictí, actualment desaparegut
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
Gagnef
Vista del llogaret de Nordåker, a Gagnef
Synöve Borlaug Dufva/imagebank.sweden.se
l’Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia que neix al S de la població.
La serra de l’Almúnia 1 009 m alt, situada al S del llogaret, és termenal dels municipis de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp
Fontanet
Caseria al llogaret de Fontanet, al municipi de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
Farrera dels Llops
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.
Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
Montblanquet
Montblanquet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat al pla del Baró (627 m), al S del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la…
mar Negra
La mar Negra des del llogaret de Sinemorets, Bulgària
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…