Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
ceràmica armada
Construcció i obres públiques
Construcció d’obra de fàbrica de maó ceràmic reforçada amb armadura d’acer, la qual es disposa en els junts de morter.
L’enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada a través de la construcció, íntegrament amb aquest material, d’edificis diàfans naus industrials, esglésies i altres, en alguns dels quals ha assolit llums de fins a 60 m
Mihai Beniuc
Literatura
Escriptor romanès.
Professor de psicologia a Bucarest, a partir del 1945 esdevingué un dels autors més rellevants del seu país Conreà sobretot la poesia Cîntece de pierzanie ‘Cants de desolació’ 1938, Materia şi visele ‘La matèria i el somni’, 1961, Lumini crepusculare ‘Llums crepusculars’, 1970, amb la qual expressà inquietuds metafísiques
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
Afanasij Afanas’jevič Fet
Literatura
Poeta rus.
Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”
antideflagrant
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit dels aparells (interruptors, commutadors, contactors, preses de corrent, etc) que poden funcionar en atmosfera inflamable sense provocar-hi deflagració.
Poden ésser blindats, és a dir, capaços de suportar l’explosió que eventualment pugui produir-se a l’interior, bé que amb petites escletxes perquè es pugui renovar l’aire contingut i refredar-se, o bé amb la comunicació entre l’interior i l’exterior efectuada per mitjans de seguretat d’una manera semblant als llums de minaire Davy
Ajantha

Vista de conjunt dels temples d’Ajantha
Tushar Dayal (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, a l’estat de Mahārāsḥṭra, on hi ha uns famosos temples budistes rupestres.
Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània
Robert August Bosch
Enginyer i industrial alemany.
S'inicià als EUA, on treballà amb Sigmund Bergmann i Thomas AEdison El 1886 fundà a Stuttgart la indústria que porta el seu nom El 1902 el seu collaborador GHonold inventà la bugia Bosch, que ajudà al desenvolupament de l’automòbil, al qual ha contribuït Bosch amb la producció d’altres elements magneto, llums, equips d’injecció dièsel i de benzina, equips d’encesa, frens, etc
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís