Resultats de la cerca

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia

Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli

Fou cònsol el 87 aC Féu tornar d’Àfrica Mari i, tots dos aliats amb els samnites, s’apoderaren de Roma Després de mort Mari, Cinna abolí les lleis de Sulla i anà a Orient, on aquest havia assolit un gran prestigi, per tal de vèncer-lo definitivament, però fou assassinat pels seus soldats a Ancona 84 aC

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí la ciutat De…

Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng durant la guerra…

Nebot de Tarquini el Superb i marit de Lucrècia , fou, amb Luci Juni Brut , un dels primers cònsols 509 aC Unit a la tradició de la dedicació del temple de la Tríada Capitolina i a la fundació de la república, la llegenda del seu exili voluntari explicaria el dret popular d’abrogar l' imperium dels cònsols

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema

Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials

Passà per diversos càrrecs fins a arribar a cònsol sufecte el 133 o el 139 Fou governador de les províncies de Mèsia Inferior i de l’Àfrica El 129 fou l’auriga vencedor dels jocs d’Olímpia, com ha restat constatat en una làpida commemorativa que es conserva al mateix indret