Resultats de la cerca

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic Bonet, …

Realitzà els estudis musicals a París, on fou deixeble de Joseph Benvenutti i Magda Tagliaferro S’ha especialitzat en la música del segle XX El 1975 fixà la seva residència a Catalunya, des d’on exerceix la seva activitat de promotor cultural És el fundador i el director del conjunt instrumental Solar Vortices, a Perpinyà, en conveni amb el Ministeri de Cultura francès Com a divulgador de la música contemporània, ha estrenat obres de compositors tan diversos com L de Pablo, M Feldman, J Cage, G Scelsi, JM Mestres Quadreny, B Maderna, K Stockhausen o T Marco, i ha donat a conèixer…

Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta, amb discos com Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1991 i Junts de nou per primer cop 1994 El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una carrera en solitari i Carles Sabater es dedicà a actuar en obres de teatre musical El 13 de febrer de 1999, Sabater morí d’un atac de cor al final d’un concert Sala ha continuat tot sol la seva carrera musical Bibliografia Complement…

Vida i obra Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com “Mirador” i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia Salvador Andreu 1926 En teatre,…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Dirigida per MJosepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans Ha organitzat diverses sessions d’estudi i , el 1997, organitzà a Barcelona el I Congrés Internacional de dones cristianes Les diferents intervencions foren publicades l’any següent en el volum Vers una antropologia cristiana integradora Entre d’altres, el congrés arribà a aquestes dues conclusions la necessitat de refer l’autoestima de les dones dins les esglésies i la proposta d’establir com a dia de la dona creient el 22 de…

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any…

Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Collectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal Després del debut electoral de 1980 44954 vots, participà en les eleccions legislatives de 1982 28805 vots i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors un d’ells a Vic En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra Republicana de…

Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a París amb Marguerite Long i Magda Tagliaferro Els premis aconseguits en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i en el Concurs Internacional Mozart de la Hochschule Mozarteum de Salzburg li obriren les portes a una carrera internacional L’any 1973 debutà als Estats Units i des del 1976 resideix a Londres Ha actuat amb les orquestres angleses més importants -Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Londres, Halle Orchestra de Manchester i la City of Birmingham Orchestra-…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat espanyol, el…