Resultats de la cerca
Es mostren 10477 resultats
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
escola major
Educació
A l’edat mitjana, escola d’arts liberals a càrrec d’una ciutat o d’una catedral o de les dues jurisdiccions alhora, contraposada a l’escola particular i al capdavant de la qual hi havia un mestre anomenat sovint mestre major
.
capellà major
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada, almenys des del regnat de Jaume II, a la d’abat de Santes Creus; li pertocava de dir missa davant el rei els dies de festa, de donar-li la comunió i de dir cada dia amb ell les hores canòniques.
confraria major
Cristianisme
Confraria que té el privilegi d’agregar unes altres associacions posades sota la mateixa advocació; arxiconfraria.
asclepiadeu major
Literatura
Vers logaèdic de tres sèries: les dues tripòdies del menor i, intercalada entre elles, una dipòdia sincopada.
hora major
Cristianisme
A l’ofici diví, nom donat a les matines, les laudes i les vespres.
força major
Dret
Esdeveniment extern a la relació jurídica, imprevisible o previst però inevitable, i que eximeix del compliment d’una obligació.
galzeran major
Botànica
Jardineria
Planta de jardí semblant al galzeran, de la família de les liliàcies, però més robusta i de fil·locladis més grossos.
escrivà major
Història
Escrivà que figurava com a cap dels escrivans d’una audiència, cúria o altre organisme oficial.
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV