Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
pacte de mig per mig
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi del dret local de Tortosa consistent en un sistema de comunitat universal o absoluta de béns.
Cal que sigui pactat en capítols matrimonials abans del matrimoni, i en dissoldre's aquest hom procedeix a la liquidació del pacte adjudicant els béns per meitat al cònjuge supervivent i als hereus del mort Hom l’anomena també agermanament
Josep Faus i Condomines
Història del dret
Jurista i notari.
Exercí a Guissona Segarra És autor d' Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona Catalunya Segriana 1907, Del contracte d’empenyament a Catalunya 1913 i Dret especial de la Segarra 1934 El seu fill fou el també jurista i notari Ramon Faus i Esteve
publicar
Dret canònic
Fer les amonestacions matrimonials o la publicata d’unes ordenacions sagrades.
retrodonació
Dret civil
Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.
El dret civil català prohibí les retrodonacions fetes en derogació d’un heretament o d’una donació feta en temps de noces per tal d’evitar els fraus que se'n derivaven de desfer les donacions i promeses que havien provocat unes altres donacions per part de l’altre consort o dels seus parents en els corresponents capítols matrimonials
associació de guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal de comunitat de béns.
Consisteix essencialment en un patrimoni comú al marit i la muller que comprèn les rendes i els béns obtinguts per qualsevol dels cònjuges Aquesta comunitat es dissol a la mort d’un dels cònjuges L’associació de guanys és una figura del dret civil castellà A Catalunya, només existeix si s’estipula en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
miao
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que viuen a l’àrea compresa entre Guizhou i Yunnan (Xina meridional), a Tailàndia i a la Indoxina (nord del Vietnam i Laos), i que formen els grups hmung, meo i h’moong, corresponents a cadascuna d’aquelles àrees.
Hom calcula la seva població en uns 2,5 milions d’individus Practiquen l’agricultura itinerant i la ramaderia, i en algunes zones el conreu i la venda d’opi és una activitat important Viuen en llogarets generalment independents en els quals un capitost exerceix un cert lideratge De pràctiques religioses xamàniques, han sofert influències dels xinesos, especialment en els costums matrimonials Parlen llengües del grup miao
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
Yĕhudà ben Barzilay ha-Bargeloní
Judaisme
Talmudista jueu, deixeble d’Iṣḥaq ben Reubén.
Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
vidu | vídua
Dret civil
Història del dret català
Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
El dret civil català acostumava a deixar a mans dels particulars l’existència i l’entitat dels drets de la vídua, que normalment es traduïen en un ampli dret d’usdefruit a favor de la vídua pactat en capitulacions matrimonials o establert pel marit en el seu testament A voltes la llei estableix determinats beneficis a favor de la vídua, anomenats també drets viduals, que són principalment la tenuta, l’any de plor i la quarta vidual