Resultats de la cerca

És normal que els primers dies de vida s’efectuïn als nadons determinats procediments que no són indicats mèdicament, però que, tanmateix, han d’ésser realitzats per personal sanitari perquè podria haver-hi complicacions mèdiques

Exercí a Extremadura 1735-55 i, com a metge reial, a Madrid Entre els seus escrits destaca Nuevas utilidades de la quina Madrid, 1763, on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres

El seu nom deriva del d’un medicament al qual hom atribuïa la virtut de produir l’alegria als malenconiosos A causa dels catalans que en formaven part, el català hi fou admès al costat del llatí i del castellà

Químicament difereix de l’àcid fòlic només pel fet que el grup OH en posició 4 en el nucli pteridínic és reemplaçat per un grup NH 2 És utilitzat com a medicament anticancerós, especialment en el tractament de les leucèmies agudes dels nens

Un aliment dietètic no és mai un medicament i, per tant, no pot ésser presentat com si posseís propietats curatives o preservatives El contingut en certs components vitamines, aminoàcids que tenen propietats farmacològiques sempre ha d’ésser dins les concentracions fisiològiques de les necessitats nutritives indispensables, i no de les terapèutiques

En el camp farmacèutic, hom parla de la disgregació dels comprimits en mullar-los el suc gàstric o l’aigua Com més ràpida és la disgregació més aviat es presenten els efectes del medicament, de manera que, regulant-ne artificialment aquesta propietat, hom pot aconseguir de retardar-ne l’acció microencapsulació

Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes utilitzats també en les crisis jacksonianes i els bromurs Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica ACTH En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs

Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…