Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
ceguetat psíquica
Incapacitat de reconèixer els objectes o les persones conegudes malgrat veure’ls.
N'hi ha de dues menes l' agnòsia òptica , en què l’individu és incapaç de descriure les característiques dels objectes, i l' asimbòlia òptica , en què, malgrat una descripció adequada, el malalt no pot identificar l’objecte
titanat
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.
Són de gran importància econòmica, puix que constitueixen les menes més importants del titani En són exemples característics la ilmenita FeTiO 3 , coneguda com a titanat de ferroII , i la perovskita CaTiO 3 , coneguda com a titanat de calci
central solar

Central solar
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia energètica
Central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel Sol per a produir electricitat.
N’hi ha de dues menes les que transformen directament la radiació solar en electricitat central fotovoltaica i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador central heliotèrmica o heliotermodinàmica
combretàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per una vintena de gèneres que apleguen a la vora de 500 espècies de plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals.
Presenten fulles oposades, sense estípules, i flors en raïms, actinomorfes i hermafrodites el fruit, sec o drupaci, és monosperm Els gèneres més importants són el Combretum i el Terminalia , que proporcionen diferents menes de fusta o són conreats com a plantes enfiladisses
conjunt ben ordenat
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual tot subconjunt no buit té un primer element.
Conjunt ordenat OOO X ,≤OOO si, i només si, tot subconjunt Y ⊆ X , no buit, té primer element Els nombres ordinals mesuren precisament les diferents menes de bons ordres possibles És a dir, tot conjunt ben ordenat és ordre-isomorf a un únic nombre ordinal
albarda
albarda procedent del Pallars
© Fototeca.cat
Zootècnia
Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, borra, etc, que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, arganells, etc.
L’albarda és subjectada mitjançant la cingla que rodeja el ventre de la cavalleria, i a vegades també mitjançant el pitral i la rebasta, brides amples de corretja que la fixen en sentit longitudinal Hi ha moltes menes d’albardes, pròpies de cada contrada concreta
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
bullabessa
Gastronomia
Sopa de peix originària de Provença, dins la tradició de les olles de peix mediterrànies.
Es compon, bàsicament, de diverses menes de peix i crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d’oli i tomàquet, i d’altres vegetals Durant l’ebullició s’hi afegeix vi blanc o absenta Se serveix colada, amb el peix a part
atac
Fonètica i fonologia
Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
N'hi ha de dues menes atac dur , quan el moviment vibratori s’inicia a plena freqüència tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany, i atac suau si les vibracions s’acceleren a partir d’un començament a baixa freqüència, com es dóna en les llengües romàniques
densitòmetre
Fotografia
Física
Aparell emprat per a mesurar la densitat de color en els negatius i les transparències en color.
N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal